Recordo que ja de petit, em van regalar una mona de xocolata presidida per un conill que vestia de l'època victoriana, i duia un ram de flors, donant-me a entendre que els conills eren presa com nosaltres, d'un complex ritu de seducció que requeria el bon vestir, la formalitat i el detall, amb la finalitat d'endosar la polla de conill dins el cony de la conilla, bé per plaer, bé per procrear, però amb la mateixa hipocresia que regeix l'ordre establert en la societat occidental humana, basat amb les tendències que marca la moda segons la generació, mentre que en el món conillesc, follar sempre ha estat ben vist, sense haver-se de fer l'interessant.
Si més no, jo segueixo sent afi al model imposat, ja que als lletjos ens permet mostrar aptituds de supervivència prou convincents per a una femella, que la poden fer optar a decidir-se entre un lleig adinerat o un guapo pobre, per exemple.
Això és clar, no justificaria la meva posició, ja que a més a més de no respondre als paràmetres estandaritzats de bellesa, la meva butxaca no està, ni molt menys, plena, però contemplo sempre la possibilitat d'acreixentar-la a mòde de fer estúpideses com aquest text, que personalment considero que és una gran merda, però és l'oportunitat de joc que m'ofereix el sistema, obligant-me a prostituïr els ideals, per al brut, pur, exclusiu i merament fastigós, benefici econòmic.
